Negre de merda

El racismo contado a los blancos.

Es el libro que me autoregalé para Sant Jordi. Me gusta su autor, me atrajó mucho el título y sobretodo me llamó la atencion lo que dijo Matthew Tree (el autor) en una entrevista que decía más o menos así "lo que más me gustó de terminar el libro es que pude salir del asqueroso mundo del racismo"

Me da mucho miedo el racismo, quizá estoy obsesionada, no sé... pero me da miedo. Por eso me compré el libro para ver si puedo sacar algo positivo de él, y sí, he sacado cosas... lo que más me apena es que quién tendría que leerlo, no lo hará.

De momento creo que sólo está en catalán; la contraportada:

"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?

Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.

Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.

.